En motiu del 60è anniversari de la Declaració Universal de Drets Humans

Seguidament transcric la Declaració universal de drets humans, la lectura de la qual ens recorda la molta feina que queda per fer.


Declaració Universal de Drets Humans
Adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, resolució 217 A (III), de 10 de desembre de 1948
PREÀMBUL
Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món,
Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat; i que s'ha proclamat com l'aspiració més elevada de tothom l'adveniment d'un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la misèria, puguin gaudir de llibertat d'expressió i de creença,
Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades, com a últim recurs, a la rebel_lió contra la tirania i l'opressió,
Considerant també que és essencial de promoure el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions,
Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta llur fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de dret d'homes i dones; i que han decidit de promoure el progrés social i millorar el nivell de vida dins d'una llibertat més àmplia,
Considerant que els Estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats fonamentals,
Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i llibertats és de la més gran importància per al ple compliment d'aquest compromís,
L'Assemblea General
Proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l'ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promoguin, mitjançant I'ensenyament i l'educació, el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció.
Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Article 2
Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.
A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.
Article 3
Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.
Article 4
Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.
Article 5
Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6
Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.
Article 7
Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.
Article 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei.
Article 9
Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.
Article 10
Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinacio dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.
Article 11
1. Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa.
2. Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte.
Article 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.
Article 13
1. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat.
2. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 14
1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n.
2. Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.
Article 15
1. Tota persona té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.
Article 16
1. Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució.
2. Nomes es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos.
3. La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat.
Article 17
1. Tota persona té dret a la propietat, individualment i col_lectiva.
2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança.
Article 19
Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.
Article 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
2. Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.
Article 21
1. Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits.
2. Tota persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a les funcions públiques del seu país.
3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.
Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.
Article 23
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur.
2. Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball.
3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social.
4. Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s'hi.
Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
Article 25
1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual protecció social.
Article 26
1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.
2. L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills.
Article 27
1. Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.
2. Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.
Article 28
Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.
Article 29
1. Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.
2. En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
3. Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i principis de les Nacions Unides.
Article 30
Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.

El nou Consejo respon! Bé, això sembla...

El Consejo General del Poder Judicial debatirá en el próximo pleno del día 29 de octubre un plan de actuación, propuesto por un grupo de vocales, para afrontar de manera inmediata los problemas mas urgentes e inaplazables que afectan a la Administración de Justicia.
Este plan, que busca la consecución de objetivos a corto plazo, exigirá la necesaria coordinación de la Comisión de Modernización del Consejo y los vocales territoriales con las Comunidades Autónomas y el Ministerio de Justicia.
Los puntos principales, sobre los que se va a centrar prioritatiamente el plan de actuación son:
. Coordinación de programas y aplicaciones informáticas estatales y autonómicas.
. Mejora de sistemas informáticos de gestión procesal (alarmas, plazos, ejecutorias, etc.).
. Reducción y formación de funcionarios interinos, introduciendo mejoras urgentes en la gestión del personal de la Administración de Justicia.
. Sistemas de control y mejora de la eficacia y la calidad de la Administración de Justicia:
- Absentismo
- Horarios
- Permisos
- Incentivos
. Refuerzo urgente de aquellos juzgados y tribunales que, por diversas circunstancias, se enfrentan ante una desmedida sobrecarga de trabajo.

Catalunya i Euskadi, referèndums i sobiranies al TC.

.

Catalunya i Euskadi es troben ara als despatxos del Tribunal Constitucional.

.

Catalunya ja ha fet el seu referèndum, el d'aprovació de l'Estatut. Preàmbul, 223 articles i més de 20 disposicions diverses. Un procés laboriós, fins i tot costós políticament parlant. El Tribunal Constitucional, malgrat el referèndum, l'aprovació pel poble, farà i desfarà com voldrà. Potser, el referèndum no haurà servit de res! En conclusió, referèndum no és sobirania.

.

Euskadi no ha fet el seu referèndum i, segurament, no el podrà fer. La llei, una exposició de motius de quatre paràgrafs, 1 article, 4 disposicions i 2 annexos, en definitiva, 2 preguntes: 1) "¿Está Usted de acuerdo en apoyar un proceso de final dialogado de la violencia, si previamente ETA manifiesta de forma inequívoca su voluntad de poner fin a la misma de una vez y para siempre?" i 2) "¿Está Usted de acuerdo en que los partidos vascos, sin exclusiones, inicien un proceso de negociación para alcanzar un Acuerdo Democrático sobre el ejercicio del derecho a decidir del Pueblo Vasco, y que dicho Acuerdo sea sometido a referéndum antes de que finalice el año 2010?" No sembla tant terrible, oi? Només preguntes, cap text articulat, cap llei, cap norma. Només orientacions. Però, podria servir de molt! En conclusió, referèndum és sobirania.

.

Referèndum sempre és sobirania, més o menys reglada, sempre és l'expressió d'un poble, sempre és l'expressió política i sobirana dels qui són cridats a pronunciar-se.

.

Cal coherència: si els bascos no es poden pronunciar en referèndum sobre el seu futur, perquè seria un acte de sobirania, com a mínim que respectin la voluntat dels catalans expressada en referèndum, amb l'aprovació de l'Estatut, que també va ser un acte de sobirania!

.

.

Detingut Radovan Karadzic!

.

.

Recordo amb esglai i ràbia aquells dies en que, davant la impotència dels cascos blaus de Nacions Unides (joves holandesos, si no recordo malament), el famós Karadzic va exterminar la població civil de Srebenica, homes, dones, nens, gent gran... Era per mi la personificació del "mal". No hi havia en aquelles accions ni la més mínima engruna d'humanitat. Com podia passar això a finals del segle XX? No havíem vist prous horrors al llarg del segle? Mentre aquí feiem vida normal, a dues hores en avió, a la mateixa Europa, es produien els actes més esfereïdors que hom pot imaginar.

.

10.000 morts a Sarajevo, 8.000 a Srebrenica, i dia a dia, seguíem per la TV com avançava el front, l'horror. I després, les fosses, els desplaçaments, la destrucció. Les llàgrimes, el desconsol, la misèra, la ruina física i moral. Inhumà!

.

Recordo també els debats "polítics, socials i mediàtics" sobre si calia intervenir i com. Quines penques! ¿Algú té ara algun dubte sobre si calia intervenir? Van haver de venir els americans, Europa feia aigües. La mateixa Europa que no va saber fer front al feixisme als anys 30 i la mateixa Europa que genera escepticisme, que no convenç a la gent, que perd en els referèndums. Això sí, una Europa prou interessant per a que el Govern serbi hagi lliurat "la bèstia"!

.

Amb la detenció de Karadzic, acaba un malson. Saber-lo lliure em revoltava. Ara, descanso. Dormiré millor!

.

.

VALORACIO DEL CONGRES: ENTRE UN 8 I UN 9

.

En les darreres setmanes, he escrit i penjat els posts sobre els 10 aspectes claus del Congrés.

.

Toca ara fer-ne la valoració.

.

1.- Un ideari simple, bàsic i clar, i sobretot “àmpliament majoritari”.
.

Convergència ha recuperat la centralitat. No ens hem deixat emportar per radicalismes ni posicionaments estrafolaris. En els propers mesos, s'elaborarà, s'aprovarà i es difondrà una declaració de principis, resum de les principals qüestions del Congrés i definitòria del pensament del partit.

.

2.- Actualització del nacionalisme d’acord amb la realitat actual: redefinició o reordenació dels “paràmetres nacionals” amb l’objecte d’implicar la immigració. El “dret a decidir” amb “àmplies majories”: sense límits.
.

No he vist que haguem encertat en revisar el catalanisme per a implicar-hi la immigració. Es clau i queda pendent! En tot cas, qui ho porti a l'Executiu Nacional té feina per fer.

.

3.- El Tribunal Constitucional i el Nou Estatut. Atzucac a l’Estat Espanyol?
.

Crec que ha quedat clara la posició de Convergència. Demanem al TC moderació, prudència i respecte. I avisem: no ens conformarem amb una eventual retallada, que posaria fi a la via estatutària.

.

4.- L’alternativa al govern del PSC com a antídot de l’endormiscament i com a reacció a la crisi. Yes we can!

.

Convergència a punt: retorna la il·lusió! Aquest ha estat el lema del Congrés, però sobretot l'ambient de la militància. Hem posat les idees al dia i estem preparats. A més, no hem plorat pels governants que tenim; ens hem preparat per pencar pels governants que tindrem!

.
5.- Creixement (excel•lència, esforç, qualitat i innovació), riquesa (prosperitat), serveis universals de primera i empara social.

.

Repeteixo: centralitat! Bones propostes i màxim debat.

.
6.- La democràcia creïble: la participació dels ciutadans (consultes populars i diàleg amb la societat civil) i el partit de baix a dalt.

.

A tall d'exemple, la Ponència 4 incorpora que "la direcció de Convergència haurà de fer consultes internes a la militància en aquells assumptes de vital transcendència política, concretament amb posicionaments del partit respecte a les reformes institucionals, estatutàries, constitucionals i de tractats de la Unió Europea que afectin substancialment el nucli de la sobirania de Catalunya i les seves institucions. La consulta es farà a tota la militància a través d’assemblees comarcals extraordinàries convocades en un mateix dia. El vot serà secret i el resultat serà tingut present. En el cas de Barcelona ciutat la votació es farà a les seus de les agrupacions de districte."

.

A la ponència 3, es recupera el paper de les Assemblees de les sectorials, que tenen capacitat decisòria en la seva part dels programes electorals, es preveuen reglaments per a la millora de la participació i de la democràcia al territori, el Consell Nacional ha d'aprovar la proposta de Secretariat Permanent que faci el Secretari General, es millora la preparació dels Consells Nacionals al territori i a les sectorials amb informes per escrit i previs, i un llarg etcètera.

.
7.- Convergència al territori: proximitat a la gent, obertura a la societat i valor de la militància. Un espai de debat polític i d’adopció decisions.

.

La Casa Gran significa obertura, sortir de la Casa per a acostar-se a la gent i acostar-la i acollir-la a "la Casa". Es fa, clarament, una aposta per l'acció portes enfora.

.

El militant és reconegut com el principal actiu del partit.

.

8.- La Convergència sectorial: diàleg amb la societat, coordinació interinstitucional, creació i actualització continguts. Eines i recursos de comunicació, participació, debat i decisió per a donar valor a la militància.

.

D'una banda, els Consells Assessors que apleguen els "polítics" sectorials, els experts i els dirigents de la societat civil han de permetre tant el diàleg amb la societat com la coordinació dels responsables institucionals.

.

D'altra banda, l'Assemblea de les Sectorials elabora i aprova "definitivament" els programes electorals, en l'àmbit que els correspon.

.

Per últim, més comunicació electrònica i vies de participació "a mida" de cada Sectorial.

.

9.- La direcció "real" del partit: el “gabinet” i/o el “govern”.

.

No hem elegit al Congrés el Secretariat permanent, la direcció real del partit. Llàstima! En tot cas, cal tenir en compte que la proposta haurà de ser aprovada pel Consell Nacional i que les votacions han posat de manifest els suports de la militància a determinades persones. Això sí, hi serà present la veu de la JNC com a convidada permanent.

.

De tota manera, sí tenim un Executiu representatiu de les diferents sensibilitats, plural i obert. Es un executiu amb veus molt potents, amb persones amb veritable projecció política: una oportunitat per a construir un equip fort i guanyador.

.

10.- Unió i la Casa Gran: la Federació com a “una sola força política” o bé fórmules alternatives més laxes i obertes.

.

Es denuncia la manca de funcionament orgànic de la Federació, es referma, per part de Convergència, la voluntat de tirar-la endavant i de fer efectiu de forma immediata el funcionament com una sola força política. I això implica necessàriament posar en marxa tots els òrgans previstos als Estatuts de la Federació i que aquesta assumeixi realment totes les competències que se li reserven. Cal fer una organització amb base democràtica, funcionament real i veu pròpia.

.

Seguidament, s'emplaça a Unió per a que en el seu Congrés ratifiqui l'acord de Federació i que, en endavant, compleixi la seva part de l'acord.

.

Semestralment, el Consell Nacional de Convergència valorarà el compliment de l'acord de Federació i, per tant, del funcionament orgànic de la Federació conforme als Estatuts. El propi Consell Nacional està habilitat per a adoptar les decisions que corresponguin respecte al manteniment de la Federació.

.

En resum, hem fet un bon Congrés, un molt bon Congrés.

.

Si he de posar nota, entre un 8 i un 9.

.

I ara, a pencar! Ens hem de guanyar la victòria!

.

10 CLAUS PER A UN CONGRES REEIXIT (10): UNIO I LA CASA GRAN.

.
Per unanimitat, podem dir que la Federació Convergència i Unió no ha funcionat. No em refereixo als resultats de les candidatures. Em refereixo al funcionament orgànic, a la vida de l'estructura estatutària. Pràcticament, només s'ha reunit la “direcció nacional”.

.
Cal fer efectiu de forma immediata el funcionament de la Federació com una sola força política i això implica necessàriament posar en marxa tots els òrgans previstos als Estatuts de la Federació i que aquesta assumeixi realment totes les competències que se li reserven. Cal fer una organització amb base democràtica, funcionament real i veu pròpia.

.

Els Estatuts de la Federació són un acord entre Convergència i Unió i no pot ser que el seu compliment es deixi a l’arbitri d’una de les parts. Si Unió no vol complir amb els Estatuts, si no vol complir el que s’ha convingut, si no pot funcionar la Federació, cal dissoldre-la.

.

En aquest sentit, cal que Convergència emplaci a Unió per a que en el seu Congrés es manifesti a favor o en contra de mantenir la fórmula de Federació i es comprometi a complir-ne escrupolosament i completament els Estatuts. En aquest cas, amb posterioritat, caldrà que Convergència valori si el grau de compliment és suficient per a mantenir la fórmula de Federació. En cas de que el compliment sigui insatisfactori, haurà de decidir la dissolució de la Federació.

.

El que no pot ser és perpetuar una ficció.

.

En cas de dissolució de la Federació, cal buscar alternatives realistes que permetin, si convé, continuar treballant conjuntament, bé com a coalició electoral a dos, bé també amb altres forces o grups polítics o amb persones independents, bé amb llistes separades i eventuals aliances postelectorals.

.
Tampoc podem descartar que el projecte de la Casa Gran passi per la recerca de nous socis, de persones independents, de líders socials, professionals i empresarials, sense perjudici d’acollir també a persones que provinguin de la mateixa Unió Democràtica. Si Convergència vol fer “la Casa Gran”, la Federació no pot ser el que barri l’engrandiment.
.

10 CLAUS PER A UN CONGRES REEIXIT (9): LA DIRECCIO DEL PARTIT.

.

Una de les claus del Congrés és l'elecció de la direcció del partit: l'organigrama i les persones.

.

No crec que quan parlem de la direcció del partit, de la direcció real, ens puguem referir al Comitè Executiu Nacional. Ni la seva composició, amb una seixantena de membres, ni la seva dinàmica, són les pròpies d'un òrgan de direcció, d'un òrgan executiu. Sí que hi ha les persones amb les màximes responsabilitats executives, però també n'hi ha d'altres que no les tenen. Es més aviat una gran coordinadora nacional de persones amb responsabilitats (diverses).

.

La direcció real és el Secretariat permanent, el govern del partit, l'equip de líders polítics que encapçalen el partit, que setmanalment preveuen, deliberen, planifiquen, arrisquen i se la juguen prenent decisions, i donen la cara. Cal que sigui format per persones excel·lents, expertes, treballadores, pròximes, planeres, empàtiques, receptives, coherents i il·lusionades. I cal que siguin persones amb un alt nivell polític, a l'alçada del que serien els Consellers d'un Govern. A més, com a grup, com a equip, ha d'expressar la pluralitat de Convergència, ha de ser representatiu de les diferents sensibilitats que conviuen a la Casa Gran.

.

Per últim, aquest equip fort, sòlid i plural, ben legitimat pel Congrés, és el millor suport per a enfortir i catalpultar a la Presidència de la Generalitat a l'Artur Mas.

.
El que seria una oportunitat perduda és fer del Secretariat permanent un equip de “gabinet”, de “cuina”, només de gestió del dia a dia. Això, la “sala de màquines” també hi ha de ser en el partit, però no és la direcció política de Convergència: ha d'estar al servei de la direcció política.

.

10 CLAUS PER A UN CONGRES REEIXIT (8): Les sectorials: Diàleg amb la societat, treball institucional, continguts i participació.

.

Tot el que he dit sobre el territori val també per les sectorials. Això sí, amb una diferència, mentre que el territori s'escampa per la geografia, les sectorials abasten els temes i les organitzacions dels sectors.

.

Dit això, vull destacar quatre elements principals:

.

1.- Les sectorials han de ser un mecanisme permanent de relació amb la societat civil, amb la gent organitzada, amb una aproximació des de la complicitat i el coneixement de la realitat i de les necessitats. Un diàleg permanent i franc ha de permetre treballar plegats, colze a colze, per a una Catalunya millor, més plena, trobar solucions als problemes i plantejar propostes per a encarar el futur, de forma compartida (i segurament encertada).

.
2.- Es necessari que des de les sectorials es coordinin les tasques i les polítiques que es realitzen des de les diferents institucions, des dels Parlaments fins als Ajuntaments, amb coherència i intel·ligència, aprofitant recursos comuns, experiències pròpies i facilitant la interrelació personal dels responsables en els diferents àmbits.

.
3.- No perquè ho posin els Estatuts, ni per coincidències en les persones, sinó perquè apleguen els militants interessants en la matèria, experts i professionals, les sectorials estan cridades a crear i actualitzar els continguts, els programes electorals, el discurs polític del partit de forma sectorialitzada. Aquesta funció de pensament ha de ser el resultat de la participació de la militància, del debat, de la discussió i de l'acord (aprofitant les aportacions de les entitats i dels líders del sector, és clar!). I també les sectorials han de tenir eines per a difondre les propostes sectorials de Convergència: no n'hi ha prou amb pensar, cal també expressar i fer que arribi a la gent, als sectors.

.
4.- Mentre que reunir els militants d'un mateix territori és relativament senzill, la variable “espai” hi ajuda, és molt més difícil reunir persones amb afinitats sectorials que viuen i treballen arreu del país. En aquest sentit, sense perjudici de les reunions en Assemblees i a les Convencions Sectorials, cal dotar-se d'eines que facilitin la comunicació i el debat. S'imposa la utilització de les noves tecnologies, dels mitjans digitals: emails, llistes de distribució, blocs, grups... Tenim tanta gent tant bona que cal esmerçar els recursos que calgui per a que, salvant l'espai (la dispersió territorial) i el temps (escàs i preciós), es pugui fer efectiva la participació dels militants a la vida sectorial del partit.

.

.

10 CLAUS PER A UN CONGRES REEIXIT (7): El territori: capilaritat, obertura i participació de la militància.

.
No hi ha dubte que el gran valor de l'estructura territorial de Convergència és la proximitat amb la gent. Per definició, les Agrupacions i els Equips locals arreu del territori, a totes les comarques, en pràcticament tots els pobles, assoleixen un grau de capilaritat organitzativa dificilment igualable. Aquesta capilaritat, la capacitat d'arribar a tot arreu, ha de ser una de les principals prioritats de Convergència.

.

Però, per a que funcioni la capilaritat, cal que hi hagi obertura, això és comunicació entre l'interior i l'exterior del partit. No podem oblidar el fet que hi ha més gent fora que dintre del partit, que els de dintre ja estan convençuts i que el que convé és que "contaminem" cada dia i arreu més i més persones. Sembla que no cal recordar-ho però encara patim una excessiva endogàmia i una tendència excessiva a parlar de "lo nostre", de les nostres idees i de la nostra organització. No cal que perdem massa temps ni esforços a casa; el que cal és anar a buscar gent, parlar-hi, transmetre els nostres posicionaments, i escoltar-la, recollir-ne les propostes, idees, inquietuds, sensibilitats, ambicions i temors. Des del punt de vista de l'acció del dia a dia, aquesta comunicació, capilaritat o obertura, ha de tenir dues línies: d'una banda, envers la gent des d'una perspectiva individual, i d'altra banda, envers la societat civil, les entitats, la gent organitzada.

.

De la mateixa manera, d'acord amb el mateix criteri de proximitat, de capilaritat, cal promoure la participació de la militància en el debat polític i en la presa de decisions. El valor de la militància no és la capacitat d'omplir actes, d'actuar com un club de fans. Els militants han de ser els protagonistes de la vida del partit, els actors de l'acció política, els que tenen la darrera paraula en els posicionaments i en la promoció de les persones: això és democràcia i aquesta és la única forma per poder fer funcionar el partit. En aquest sentit, els locals han d'adequar la seva distribució i l'horari per a que els militants hi puguin fer "vida". També és important el paper i l'actitud dels qui encapçalen els Equips locals i les Agrupacions. No han de ser un tap ni tampoc passius, han d'actuar com a veritables líders, promovent el treball en equip i en xarxa.

.

10 CLAUS PER A UN CONGRES REEIXIT (6): La democràcia creïble: la participació dels ciutadans i el partit de baix a dalt.

Si dediquem una ponència, la 4, a la “Regeneració i qualitat democràtica”, és perquè la credibilitat de la política està pel terra i perquè la gent està cansada dels polítics. No és que la política no interessi, sinó que existeix una llunyania important entre la vida de les persones i el que senten que diuen els polítics.

Cal una democràcia creïble que doni la capacitat de decidir als ciutadans respecte a les qüestions comunitàries, que doni la capacitat de decidir als militants respecte a les qüestions de partit.

Per als ciutadans, la democràcia, la política i els afers col·lectius no poden ser només una qüestió de votar una llista proposada per un partit el dia de les eleccions. Cal que la democràcia, el dret del poble a decidir, avanci cap a un major ús de la democràcia directa mitjançant consultes populars.

En aquest sentit, de forma habitual, com es fa a Suïssa o als Estats dels USA, cal que els governants sotmetin a referèndum la decisió respecte a qüestions controvertides que afecten de forma important els drets fonamentals dels ciutadans així com altres qüestions referides a la vida quotidiana i al desenvolupament de la comunitat (com els plans urbanístics).

També cal que els governants i els polítics en general aprenguin a treballar colze a colze, amb la societat civil, amb diàleg obert i franc i sense prepotència ni represàlies, a l’hora d’adoptar decisions, de planificar, de regular i d’executar les polítiques públiques. Cal reivindicar la societat civil com a element essencial de la democràcia participativa, com a agent polític de primer ordre (i no es tracta de polititzar la societat sinó de socialitzar la política).

Respecte al partit (o partits, tant fa), es tracta de construir una estructura de baix a dalt. Les propostes, les llistes i els càrrecs interns s’han d’elaborar i s’han de decidir de baix a dalt, per les Assemblees, els Consells Nacionals i els òrgans que calguin. Els militants no són espectadors o clubs de fans, han de ser els protagonistes, els partíceps dels posicionaments i de la promoció de les persones. En resum, el partit, com més democràtic millor!

.

10 CLAUS PER A UN CONGRES REEIXIT (5): L’acció política de Convergència: Creixement, prosperitat, serveis universals de primera i empara social.

Trobo necessari encertar en un bon equilibri entre el que anomenem polítiques econòmiques i polítiques socials. Més enllà dels discursos de les dretes i de les esquerres, les nostres propostes han de basar-se en la realitat i en les necessitats i capacitats de la gent i del país.

Primer, cal posar l’accent en una política que aposti pel creixement, basat en l’excel·lència, en l’esforç, en la qualitat i la innovació. Catalunya té molt camí per fer, en tots els camps, en l’econòmic, en tots els sectors, en el primari, en el secundari i en el terciari, en l’àmbit de les infrastructures (més aigua, més electricitat, més aeroport, més port, més trens, etc.), i fins i tot en el demogràfic (no m’estranyaria que veiem doblar la nostra població respecte a la que hi havia quan vàrem néixer). En tot cas, cal canalitzar i impulsar la capacitat de creixement, fent les previsions necessàries des de l’àmbit públic, estimulant les iniciatives privades i marcant un model, una fita, un horitzó (la Califòrnia d’Europa? La Florida d’Europa? Ambdues?). Evidentment, aquest desenvolupament ha de ser sostenible, però aquest concepte no ha de confondre’s amb preservacionisme a ultrança.

Segon, contràriament al que pot semblar, creixement no significa necessàriament més riquesa (n’hi ha prou amb veure com en els darrers anys hem crescut però no som més rics, ni per capacitat adquisitiva, ni per PIB/habitant). I el que cal és crear riquesa, generar prosperitat, millorar en qualitat de vida. I això passa necessàriament per incrementar el valor afegit de la feina de tots els ocupats i de les activitats de les empreses (cal apostar per aquelles activitats que, amb un mínim de recursos, poden oferir un major valor), per augmentar la productivitat amb la millora dels processos. Només amb una economia competitiva i avançada, de primera, podrem incrementar la nostra prosperitat individual i col·lectiva. Cal que tothom assumeixi aquests valors, aquestes actituds, aquestes conductes, per a que tots visquem millor.

Tercer, a Catalunya, amb la càrrega fiscal que patim, hi ha d’haver prou recursos per a garantir uns serveis universals de primera. Si paguem impostos com els que més, hem de rebre com els que més, en quantitat i en qualitat, i a temps: en educació, en salut, en cultura, en seguretat, en justícia, en infrastructures, etc. La situació és, en molts àmbits, a prop del col·lapse, amb una qualitat nefasta, com mai! Calen més mitjans (el que paguem amb els nostres impostos) i millorar la gestió. En aquest sentit, assenyalo la necessitat d’una reflexió profunda per a la concertació de la provisió dels serveis amb les iniciatives privades lucratives i no lucratives i per a introduir el copagament dels serveis, més com a mesura simbòlica de participació en el cost i com a mesura dissuasòria de l’abús que com a mesura de finançament.

I, quart, però no menys important, cal una actuació integral d’empara social envers totes les persones que ho necessiten (persones afectades per pobresa, malalties, accidents, atur, edat, convicció i totes les altres situacions que comporten dificultats per portar una vida digna per un mateix). No només prestacions pels qui les demanen, sinó que cal una intervenció activa dels serveis socials en la detecció de les persones desemparades i en l’oferta personalitzada i multidisciplinar d’accions adequades bé d’inserció bé de suport als destinataris que els cal. No es tracta només de prestacions econòmiques sinó de tot ordre: habitatge (o allotjament digne), salut, educació... que els permetin assolir una bona qualitat de vida, una dignificació de la persona i un futur esperançador.

.

10 CLAUS PER A UN CONGRES REEIXIT (4): L’alternativa al govern del PSC com a antídot a l’endormiscament polític i com a reacció a la crisi econòmica.

No tinc cap dubte de la qualitat de les nostres propostes, són les millors, tècnicament encertades, políticament correctes i socialment majoritàries.

Però el que cal, sobretot, fins i tot més enllà d’un bon programa, és generar la visió de que som l’alternativa al Govern del PSC (dic del PSC, perquè dir-li tripartit és donar massa pes als altres partits del Govern). Sí, som l’alternativa al PSC(-PSOE, és clar!).

Som i hem de ser l’antídot a l’endormiscament polític, a la manca de lideratge, a la grisor i a la mediocritat del Govern actual. Hem d’engrescar el país, hem de generar il·lusió a la gent, hem de mobilitzar pel canvi. Cal que recuperem la política, una altra manera de fer política, i que la fem propera, participativa i estimulant als ciutadans.

No n’hi ha prou amb idees i propostes per a fer front a la crisi econòmica, el que cal és un projecte sòlid, un lideratge polític que encapçali un canvi i generi confiança, que sàpiga determinar els punts forts de la nostra economia i que sàpiga plantejar els reptes que hem d’encarar, un full de ruta realista i engrescador per sortir de la crisi, per a crear riquesa, per construir ocupació i per erigir una societat pròspera. Això és el que cal, això és el que volem, això és el que vol la gent.

Nosaltres som el canvi creïble i necessari. “Yes we can!”

.

10 CLAUS PER A UN CONGRÉS REEIXIT (3): El Tribunal Constitucional i el Nou Estatut: Atzucac a l'Estat Espanyol?

Fa uns dies apareixia a la premsa que el company Miquel Roca i Junyent, ponent constitucional, exlíder de Convergència, Advocat de primera i pensador influent, demana la dimissió dels membres del Tribunal Constitucional com a conseqüència de les constants “picabaralles” i de l’excessiva politització que s’està produint. No dic que no hi hagi motius per a demanar la dimissió en bloc però entenc que, precisament com a conseqüència del lamentable espectacle que han protagonitzat fins ara, haurien de valorar en quina situació estan els Magistrats per a jutjar la constitucionalitat del Nou Estatut de Catalunya: en plena crisi institucional, amb la imatge pel terra i sense credibilitat. Per tant, assumint un mea culpa col·lectiu, els Magistrats haurien d’adoptar un criteri de màxima moderació i prudència (virtuts d’un bon jurista) en el sentit 1) de no declarar inconstitucional cap precepte si no és “literalment” contrari al text constitucional i si no és per unanimitat i 2) d’abstenir-se de fer qualsevulla apreciació interpretativa que sigui restrictiva amb la/es lectura/es del text estatutari.

Dit en d’altres paraules, no és admissible que es declari inconstitucional un precepte de l’Estatut perquè pugui ser contrari a una construcció jurídica (més o menys alambicada, artificial i fràgil) emparada en principis generals o en normes genèriques de la Constitució. El cert és que la Constitució dona molt de marge i l’Estatut sí encaixa en el marc constitucional.

Tampoc no es pot acceptar que amb els recursos plantejats es tanqui la possibilitat d’interpretar el Nou Estatut en el futur amb més o menys marge. Es a dir, si l’Estatut es pot llegir de forma harmoniosa amb la Constitució no cal justificar en quins límits o amb quina concreta i determinada lectura; n’hi ha prou amb declarar que no és inconstitucional. Com que l’Estatut serà, en bona part, objecte de desenvolupament, caldrà valorar llavors (si algú ho planteja) si aquest desenvolupament és contrari o no a la Constitució. El que no té sentit és tancar “ex ante” vies possibles de desenvolupament constitucional i estatutari.

Des d’un punt de vista més polític, però també amb un important valor jurídic, no sé si es pot demanar generositat al TC, però sí, al menys, respecte: respecte al Parlament de Catalunya, respecte a les Corts Espanyoles, al procés paccionat que l’ha elaborat i sobretot respecte al poble català que l’ha aprovat en referèndum.

En cas contrari, si l’Estatut fos amputat, bé en el seu articulat bé en la seva lectura, tindríem un problema, o més d’un, o no.

Més enllà de l’agreujament de la manca de credibilitat i de prestigi de les institucions constitucionals, es faria patent una injusta parcialitat en el conflicte entre el conjunt i la part: tot l’ordre constitucional quedaria qüestionat.

Però sobretot, es tancaria la possibilitat d’accedir a unes pretensions col·lectives àmpliament majoritàries a Catalunya (àmplia majoria al Parlament i àmplia majoria popular en el referèndum). Es barrarien les ambicions nacionals de Catalunya. Faria impossible avançar en l’autogovern i en l’autonomia, amb una agreujant: la sentència del TC no té marxa enrera, és llei per les normes futures, llevat que es reformi la Constitució (reforma que considero impossible en uns termes assumibles a Catalunya).

Així, quina posició pot adoptar Catalunya? La resposta: No en aquesta Espanya i, ai las!, no hi ha una altra possible.

Compte! Si s’esquerda l’Estatut, s’esquerda Espanya!

.

10 CLAUS PER A UN CONGRÉS REEIXIT (2): La refundació del catalanisme.

Em sembla del tot prioritari que actualitzem el nacionalisme d’acord amb la realitat actual. Cal redefinir o reordenar els “paràmetres nacionals” amb l’objecte de, sense renunciar a allò que és essencial, que siguem capaços d’implicar la immigració al nostre projecte nacional i comunitari. La identitat catalana i el sentiment de pertinença han de tenir com a referents la prosperitat, valors com la llibertat i la democràcia, el respecte i l’esforç, la qualitat, la qualitat de vida, el paisatge (conèixer el medi i sentir-lo com a propi), l’oci, els media, la cuina, sense oblidar però la cultura i la llengua... Però la llengua no pot ser un fre per a la identificació amb el país i per a la integració dels nouvinguts. També cal tenir present que la immigració és del tot diversa i que només una part arriba amb carències econòmiques, socials i/o culturals. El que sí és comú de la immigració, ara i sempre, és l’afany d’assolir una millor situació econòmica: Catalunya és i ha de ser percebuda com una terra de prosperitat i és que ningú ve per portar els fills a l’escola o a l’hospital o per percebre subsidis sinó que tots venen per trobar una feina millor o per muntar un negoci que li permeti viure bé, o millor. En definitiva, el nostre plantejament envers la immigració i la seva acollida i integració no s’ha de fer tant des de la perspectiva social, sinó sobretot des de la perspectiva econòmica. La qüestió de la immigració no és ni una qüestió electoral (de guanyar vots en un nou filó), ni tampoc és una qüestió d’assistència social (pobresa), sinó que és sobretot una qüestió de reforçament de la comunitat i de la seva unitat i cohesió, necessària per al ple desenvolupament individual i col·lectiu en harmonia, sense esquerdes.

D'altra banda, em sembla bé que posem l’accent en el polisèmic “dret a decidir” i en la necessitat de construir “àmplies majories” en les qüestions i ambicions principals del país. Estic convençut que amb una voluntat ferma i majoritària, Catalunya es pot plantejar el que vulgui, TOT, sense límits. Només cal això: fer el plantejament, estar-ne convençut, ser ferms i que tot plegat tingui el suport d’una àmplia majoria dels catalans. Això requereix idees clares i feina!

.

10 CLAUS PER A UN CONGRÉS REEIXIT (1): Una motxilla lleugera, poca càrrega ideològica (però clara) per a que la pugui portar tothom!

Amb uns quants principis molt bàsics i generalment admesos per part del conjunt de la societat catalana, com la llibertat, la democràcia, la igualtat, la justícia, la pau, la prosperitat, la iniciativa ciutadana, conjugats amb la capacitat de donar respostes realistes als problemes i necessitats de la ciutadania, hem de poder “sintonitzar” amb la gran majoria dels catalans. No tots ens votaran però sí que sentiran que compartim aquests principis i valors i que les nostres propostes es corresponen amb el que els interessa.

El que caracteritza Convergència no és el dogmatisme, no és la necessitat d’aferrar-se a determinades idees (més o menys) minoritàries o grupals. Tampoc hem de centrar les nostres discussions en les qüestions més polèmiques, encara que ens inquietin. Del que es tracta és de recuperar un discurs en el que les prioritats són les qüestions que més interessen a la gent i les posicions les més generalment compartides tant al partit com al conjunt de la societat.

En aquest sentit, portar la “motxilla lleugera” significa compartir un petit equipatge, que pesa poc, que és fàcil de portar i amb el qual tothom es pot sentir còmode. Mentre que a altres forces polítiques la ideologia els llastra i limita el seu electorat nosaltres no tenim cap necessitat de carregar amb la justificació d’uns vells dogmes.

A la oposició, sense el Govern, el que ens cal és tenir un ideari simple, bàsic i clar, que ens permeti arribar a tot i arreu i sobretot que cada cop siguem més els que el compartim i defensem. Només si som molts, si cada cop en som més, podrem avançar cap als objectius que ens plantegem.